et - Viccionari, el diccionari lliure

et - Viccionari, el diccionari lliure

et

Codi de llengua ISO 639-1 de l'estonià.

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /ət/^ⓘ, occidental /et/
Etimologia: De la forma antiga proclítica ·t amb una vocal de suport, reducció de te, del llatí tē, acusatiu de tu.

et

Forma reflexiva, quan l'acció recau sobre la 2a persona del singular.
Tu et pentines.
Forma del complement indirecte del verb, quan recau sobre la 2a persona del singular.
Et vull donar un llibre.

te

Anagrames: te ^(revers), té

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Pronúncia ^(AFI): /et/

et

segona persona singular d'indicatiu de ei

Síl·labes: 1

Pronúncia ^(AFI): /e/
Homòfons: ai, eh

Per unir conceptes: i
Le crayon et le papier. ― El llapis i el paper.

Anagrames: te ^(revers), té

Pronúncia ^(AFI): /ɛt/

Per unir conceptes: i
In nomine pater et filium. ― En el nom del pare i del fill.

ac, atque
que

etiam