1978

Tipus	any civil i any comú que comença en diumenge
Altres calendaris
Gregorià	1978 (mcmlxxviii)
Islàmic	1398 – 1399
Xinès	4674 – 4675
Hebreu	5738 – 5739
Calendaris hindús	2033 – 2034 (Vikram Samvat) 1900 – 1901 (Shaka Samvat) 5079 – 5080 (Kali Yuga)
Persa	1356 – 1357
Armeni	1427
Rúnic	2228
Ab urbe condita	2731
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
1975 1976 1977 - 1978 - 1979 1980 1981

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Països Catalans

• 4 de gener, Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.^[1]
• 7 de març, Palma, Mallorca: Estrena mundial de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró.
• 13 d'abril, València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat.
• 11 de juliol, Sant Carles de la Ràpita, Montsià: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita, la N-340.
• 16 de juliol: Es crea el Partit dels Socialistes de Catalunya, per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE).^[2]
• 28 de juliol, Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
• 27 de setembre, Barcelona: S'estrena Antaviana, una obra de teatre musical de Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders, amb música i cançons de Jaume Sisa.^[3]
• 26 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del diari El Periódico de Catalunya.^[4]
• 6 de desembre, Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
• 30 de desembre, Manresa, Bages: Es publica el número u del diari Regió7.^[5]

Resta del món

• Gaza, Franja de Gaza: Fundació de la Universitat Islàmica de Gaza.^[6]
• 16 de març, Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assassinaran el 9 de maig).
• març-abril, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: La protesta de la manta que duen a terme els presos de l'IRA Provisional i l'INLA des del 1976 escala a la protesta de la brutícia quan es neguen a abandonar les seves cel·les a causa del tracte intimidatori que rebien dels funcionaris de presons. La protesta durarà fins a l'any 1981, quan s'inicia la segona vaga de fam.
• 18 d'abril, Washington D.C., Estats Units: el Senat Estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes.^[7]
• 27 d'abril, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.^[8]
• 22 de juny, Observatori Naval dels Estats Units, Washington DC, EUA): l'astrònom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satèl·lit més gran de Plutó.
• 7 de juliol, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
• 17 de setembre, Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte^[9]
• 15 d'octubre, el Vaticà: el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
• 18 de desembre: Dominica esdevé membre de l'ONU.

Les persones nascudes el 1978 faran 48 anys durant el 2026.

Països Catalans

• 27 de febrer, Palma: Neus Truyol Caimari, sociòloga i política mallorquina.^[11]
• 3 de març, Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius.^[12]
• 8 de març, Barcelona, Barcelonès: Sonia Fernández-Vidal, científica i escriptora catalana.^[13]
• 10 de març, Barcelona: Marta Torné, actriu i presentadora de televisió catalana.^[14]
• 14 de març, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.^{[cal citació]}
• 17 de març, València: Lola Sánchez, politòloga i sociòloga valenciana, diputada al Parlament Europeu.^[15]
• 20 de març, Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.^[16]
• 22 de març, El Cabanyal, València: Glòria Tello Company, activista, sociòloga i política valenciana.^[17]
• 13 d'abril, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Carles Puyol i Saforcada, futbolista català.^[18]
• 9 de maig,
  • Castelló de la Plana: Clara Tirado, psicòloga i política valenciana, diputada a Corts i alt càrrec de la Generalitat.^[19]
  • València, País Valencià: Nieves Rebolledo Vila, Bebe, actriu i cantant espanyola.^[20]
• 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.
• 4 de juny, Reus: Noemí Llauradó i Sans, advocada i política catalana, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona.^[21]
• 12 de juny, l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).^[22]
• 18 de juny, Barcelona: Daniel Brühl, actor germano-català.
• 15 de juliol, Figueres: Anna Teixidor i Colomer, periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.^[23]
• 26 d'agost, Barcelona: Eva Baltasar i Sardà, poeta i novel·lista catalana.^[24]
• 3 de setembre, Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana.^[25]
• 18 de setembre, Reus: Irache Quintanal, atleta catalana especialitzada en llançament.^[26]
• 30 de setembre, Badalona: Juan Magán, DJ i cantant català (conegut també per el rei de l'electrollatí).
• 6 d'octubre, Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català.
• 13 de novembre, Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.^[27]
• 28 de desembre, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina.^[28]
• Barcelona: Marc Grijalvo, professor universitari i novel·lista

• 

  Andreu Martínez

• 

  Rafael Soler León

• 

  Xavier Tondo

• 

  Andreu Valor

• 

  Waldo Vila

• 

  Liv Strömquist

• 

  Kobe Bryant

Resta del món

• 9 de gener, Corigliano Calabro, Itàlia: Gennaro Gattuso, futbolista italià.
• 25 de gener, Kriví Rih, Ucraïna: Volodímir Zelenski, president ucraïnès.
• 14 de març, Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel.
• 24 de març, Tòquio (Japó): Kaori Mochida, cantant japonès.
• 3 d'abril, Hamburg, Alemanya: Tommy Haas, tennista alemany.
• 21 d'abril, Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà italià i cantant de música religiosa amb avantpassats catalans.^[29]
• 10 de maig, Fes, Marroc: Lalla Salma, primera esposa del rei Mohammed VI i Princesa del Marroc.^[30]
• 26 de maig, Nova Jersey: Chris Ackerman, actor.
• 21 de maig: Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca.
• 1 de juny, Cava de' Tirreni, Itàlia: Antonietta Di Martino, atleta italiana.^[31]
• 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.^[32]
• 5 de juny, Cintruénigo: María Chivite, política navarresa i presidenta de Navarra des de 2019.^[33]
• 6 de juny: Judith Barsi, actriu
• 7 de juny, Mount Clemens, Michigan, EUA: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
• 20 de juny,
  • North Uist (Escòcia)ː Julie Fowlis, cantant escocesa de folk i música celta, que canta principalment en gaèlic escocès.^[34]
  • Romford, Anglaterra: Frank Lampard, futbolista anglès.
  • EUA: Rampage Jackson, un lluitador professional
• 29 de juny, Honolulu, Hawaii: Nicole Scherzinger, cantant, compositora, ballarina, actriu, exvocalista del grup Pussycat Dolls.^[35]
• 1 de juliol, Lugo: Alessandra Aguilar, corredora de llarga distància, campiona maratoniana.^[36]
• 18 de juliol, Romaː Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec.^[37]
• 25 de juliol, Oldham, Anglaterra: Louise Brown, funcionària anglesa, primer nascut in vitro.^[38]
• 1 d'agost, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema.^[39]
• 6 d'agost, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).^[40]
• 23 d'agost, Filadèlfia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc (m. 2020).
• 5 de setembre: Zhang Zhong, escaquista xinès.
• 9 de setembre, Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
• 2 d'octubre, Fukuoka, Japó: Ayumi Hamasaki, cantant japonesa.
• 17 d'octubre, Madrid: Isabel Díaz Ayuso, política espanyola, (actual presidenta de la Comunitat de Madrid).
• 17 d'octubre, Madrid: Pablo Iglesias Turrión, expolític espanyol.
• 25 d'octubre, Moscou: Anna Starobínets, escriptora russa.^[41]
• 28 d'octubre, Leiden: Marietje Schaake, neerlandesa militant dels Demòcrates 66
• 4 de novembre: Miha Valič, alpinista eslovè.
• 14 de novembre, Madrid: Belén Sánchez Picorelli, jugadora i entrenadora de waterpolo espanyola.^[42]
• 20 de novembre, Màlaga, Espanya: Fran Perea, actor i cantant espanyol.
• 2 de desembre, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca.
• 7 de desembre, Jarabacoa, República Dominicana: Oscar Mejía, futbolista dominicà.
• 9 de desembre, Temperley, província de Buenos Aires, Argentina: Gastón Gaudio, tennista argentí.
• 18 de desembre, Toledo (Ohio), EUA: Katie Holmes, actriu estatunidenca.
• 23 de desembre, Peterborough, Ontario, Canadà: Estella Warren, model i actriu canadenca.
• Vincennes, França: Raynald Colom, trompetista i compositor de jazz.
• Guiza, Egipte: Ahmed Keshta, artista egipci establert a Andorra.
• Xirabê Sosina, província de Şırnak: Abdusamet Yigit, escriptor kurd que viu a Noruega.
• Ahmed Keshta - Guiza, Egipte, artista
• 24 de febrer: Garie, cantant i compositor.

Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantant Jacques Brel, el papa Pau VI i el pintor Norman Rockwell.

Països Catalans

• 25 de gener, Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per l'Exèrcit Popular Català
• 1 de febrer, Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
• 14 de març, Madrid: Agustín Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
• 26 de març, Ciutat de Mèxic: Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921).^[43]
• 25 de juny, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (n. 1892).^[44]
• 27 de juny, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915).^[45]
• 4 de juliol, Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (n. 1894).^[46]
• 25 de juliol, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
• 11 de setembre, Barcelona: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
• 15 de setembre, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català que va anomenar un tipus de refús fet amb el colze „la zamorana” (77 anys).
• 14 d'octubre, Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu (21 anys).
• 19 d'octubre, l'Havana: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
• 27 de desembre, Figueres (Alt Empordà): Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof català, natural de l'Armentera.
• Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (n. 1913).
• Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista catalana.^[47]

Resta del món

• 14 de gener, Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà conegut pel seu teorema d'incompletesa (71 anys).
• 15 de gener, París: Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (n. 1894).^[48]
• 27 de gener, Cépet: Marguerite Canal, compositora i directora tolosana (n. 1890).^[49]
• 11 de febrer, Estocolm (Suècia): Harry Martinson, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1904).
• 17 de febrer, Roma: Luisa Banti, arqueòloga, historiadora de l'art i pedagoga italiana.^[50]
• 12 d'abril, Gràbels (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (n. 1894).^[51]
• 13 d'abril, Lagos, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.^[52]
• 1 de maig, Moscou: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (n. 1903).^[53]
• 9 de maig, Roma, Itàlia: Aldo Moro, polític italià, militant de la Democràcia Cristiana Italiana (assassinat per les Brigades Roges que el mantenien segrestat) (n. 1916).^[54]
• 26 de maig, Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londres: Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885).^[55]
• 27 de maig, desapareguda a Buenos Aires: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (n. 1956).^[56]
• 31 de maig, Gotha, Alemanya: Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el dadaisme, pionera del fotomuntatge (n.1889).^[57]
• 2 de juny, Madrid, Espanya: Santiago Bernabéu Yeste, directiu espanyol, president del Reial Madrid.
• 4 de juny, Santa Barbara (Califòrnia): Jorge de Sena, escriptor portuguès (n. 1919).
• 7 de juny, Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897).^[58]
• 12 de juny, Pequín (Xina): Guo Moruo (en xinès simplificat: 郭沫若) també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen (n. 1892).
• 2 d'agost, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (n. 1899).^[59]
• 6 d'agost, Ciutat del Vaticà: Pau VI, 262è Papa de Roma.
• 22 d'agost, Mombasa, (Kenya): Jomo Kenyatta (nom tribal, Kamau wa Ngengi), polític africà, Primer Ministre (1963-1964) i President (1964 – 1978) de Kenya després de la independència (n. 1892).^[60]
• 28 d'agost, Tuar Mhic Éadaigh, Irlanda: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.^[61]
• 26 de setembre, Estocolm, Suècia: Manne Siegbahn, Premi Nobel de Física de 1924 (n. 1886).
• Octubre, Estats Units: Carl Hugo Grimm, organista i compositor.
• 8 d'octubre, Los Angeles, Estats Units - Bertha Parker Pallan, arqueòloga.^[62]
• 9 d'octubre, Bobigny, França: Jacques Brel, cantant melòdic belga.^[63]
• 8 de novembre, Stockbridge, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà (n. 1894).^[64]
• 12 de novembre, Ginebra: Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (n. 1885).^[65]
• 15 de novembre, Nova York: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora i investigadora pionera estatunidenca (n. 1901).^[66]
• 20 de novembre: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
• 30 de novembre, Graz, Estíria, Àustria: Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (n. 1891).^[67]
• 8 de desembre, Jerusalem, Israel: Golda Meïr, primera dona a arribar al càrrec de primer ministre d'Israel.^[60]
• Bedřich Voldan, compositor i musicòleg txec.