Sorbitol

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	182,079 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Vaccinium oxycoccos, Rubus, moixera de guilla, llorer-cirer, Aragoa cundinamarcensis, escheríchia coli, Plantago cretica, Plantago subspathulata, Ascophyllum nodosum, Bifurcaria bifurcata, Bostrychia bispora, Bostrychia calliptera, Bostrychia montagnei, Bostrychia moritziana, Bostrychia radicans, Bostrychia simpliciuscula, Bostrychia tenella, Cajanus cajan, alcaravia, garrofer, cocoter, Crataegus, Cystoseira foeniculacea, Dictyota dichotoma, Fucus serratus, Fucus spiralis, Fucus, espagueti de mar, Inonotus obliquus, Laminaria digitata, Saccharina latissima, Ligustrum robustum, Pomera, Pelvetia canaliculata, Phellinus igniarius, Plantago raoulii, Pleurotus ostreatus, cirerer, prunera de fulla vermella, prunera, cirerer de guineu, gatzerí, aranyoner, Saccorhiza polyschides, Sargassum muticum, Schefflera bodinieri, Bostrychia kelanensis, Halopteris, Stypocaulon, Tetrachondra hamiltonii, vesc, Dalea scandens, Salacia chinensis, Campylanthus salsoloides, Bostrychia intricata, Cannabis sativa, Laminaria saccharina, Caenorhabditis elegans, gira-sol, blat xeixa, Aronia melanocarpa, Heptapleurum bodinieri, Arabidopsis thaliana, Pomera comuna i Theonella swinhoei
Rol	catàrtic i excipient
Estructura química
Fórmula química	C₆H₁₄O₆
SMILES canònic	Model 2D C(C(C(C(C(CO)O)O)O)O)O
SMILES isomèric	C([C@H]([C@H]([C@@H]([C@H](CO)O)O)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietats
Punt de fusió	95 ℃ 99 ℃ 111 ℃
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).^[1]

Aquest compost, la fórmula empírica del qual és , s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.

A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies de les rosàcies i les plantaginàcies. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.

El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utilitza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics, i com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics. A més, alguns derivats del sorbitol, com el monopalmitat de sorbità (Span 40), s'usen com a emulsionants per estabilitzar mescles d'aigua i oli en productes com pastissos i dolços.^[2] Finalment, com que el sorbitol posseeix un poder edulcorant superior al de la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç amb una quantitat menor de sorbitol.

L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol té importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no és un sucre. A més a més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50 g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. El fetge el pot transformar en glucosa i fructosa.

El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cèl·lules dels ulls i dels nervis.