angle - Viccionari, el diccionari lliure

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaŋ.ɡɫə/, occidental /ˈaŋ.ɡɫe/
Etimologia: Del llatí angŭlus ‎(‘angle, cantonada’), provinent del grec antic άγκύλσς ‎(ánkýlss, ‘plegat, torçat’), segle XIV.

angle m. ‎(plural angles)

(matemàtiques, geometria) Magnitud que mesura la inclinació d'una recta respecte d'una altra.
Obertura entre dues línies o superfícies planes.
Punt de vista real o imaginari, parlant de la manera d'enfocar una qüestió.
(hoquei sobre patins) Cadascuna de les quatre cantonades de l'àrea de penal, des de les quals s'executen les faltes comeses dintre l'àrea que no han estat sancionades amb un penal.
(hoquei sobre herba) Cadascun dels quatre angles del camp de joc formats per la intersecció de les línies de banda i les línies de fons.

angle diedre: Angle que es forma entre dos semiplans que tenen com a origen comú una mateixa recta.

Cantonada en hoquei sobre patins

angle ‎(plural angles)

angle m. ‎(plural angles)