borde - Viccionari, el diccionari lliure

borde - Viccionari, el diccionari lliure

borde

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bordar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bordar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bordar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bordar.

[1] bordo, bordi, bord
[2] bordi
[3] bordi
[4] bordi

Síl·labes: bor·de (2)
Anagrames: brode, dobre

Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈboɾ.ðe\
Rimes: -oɾde
Etimologia:

[1] Del català bord.

[2] Del francès bord.

[3] Forma conjugada de bordar.

borde inv. ‎(plural bordes)

bord, bastard
(col·loquial) impertinent, antipàtic

[1]: bastardo

borde m. ‎(plural bordes)

vora

extremo, orilla

borde

primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb bordar
tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb bordar
tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb bordar

Síl·labes: bor·de (2)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre borde