jo - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: JO, ĵo

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ/, /ˈjɔ/, occidental /ˈjo/, /ˈjɔ/
  • Rimes: (vegeu la distribució en les notes)
  • Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

jo

  1. Pronom tònic de primera persona del singular.
  • La pronúncia formal /ˈʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /ˈjɔ/ en pronúncia relaxada o sintàctica per contacte vocàlic.
  • La pronúncia ˈ/jɔ/ predomina en central no gironí, nord-occidental no septentrional, valencià septentrional i eivissenc. Pot alternar amb /ˈʒɔ/ en pronúncia emfàtica o en registres formals.
  • La pronúncia ˈ/jo/ predomina en valencià meridional i en la franja de Ponent.

Pronoms personals

Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nos 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural.
5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Pronom de primera persona del singular

jo m. (plural jos)

  1. Identitat de l'ésser.
  2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

jo

  1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc

  • Pronúncia (AFI): /jo/
  • Etimologia: De j.

jo (acusatiu jo-on, plural jo-oj, acusatiu plural jo-ojn)

  1. Nom de la tretzena lletra de l'alfabet esperantista.
  • j (lletra)
  • i (anterior), ĵo (posterior)
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre jo

jo !

  1. (pilota basca) va
  • jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
  • Pronúncia (AFI): /ʒu/, /ju/

jo

  1. (gascó) forma alternativa de ieu