mi - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: MI, mí

mi ‎(anterior m, posterior mii)

Nom masculí: primera síl·laba del tercer vers de l'himne en llatí Ut queant laxis: mira gestorum.

Nom femení: del grec antic μῦ ‎(mŷ).

Pronom: del llatí mihi.

mi m. ‎(plural mis)

mi f. ‎(plural mis)

Forma no nominativa del pronom de la primera persona del singular (jo) usada darrere de preposicions.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

(col·loquial, seguit de pronoms) mira
Mi-te’l ― Mira-te’l

Mi’t aquí ― Vet aquí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu àton) /mi/
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈmi/
Rimes: -i
Etimologia: Adjectiu: Apòcope de mío.
Etimologia: Nom masculí: primera síl·laba del tercer vers de l'himne en llatí Ut queant laxis: mira gestorum.
Etimologia: Nom femení: del grec antic μῦ ‎(mŷ).

mi inv. ‎(plural mis)

mi m. ‎(plural míes)

mi f. ‎(plural míes)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mi

Pronúncia ^(AFI): /mi/
Etimologia: De l'italià mi o me, de l'alemany mir o mich, del francès me o moi, de l'anglès me, del castellà mí, del llatí me o mihi, de l'ídix מיר (mir) o מיך (mikh), del polonès mój o del rus мой ‎(moi), amb i pronominal.

mi ‎(acusatiu min)

Pronoms personals en esperanto

Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mi

mī

mi ‎(feble, fort iu)