ho - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: Ho, , ĥo

ho

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hiri motu.
  • Pronúncia(i): (àton proclític inicial) /u/, /w/
Informal: /əw/, /aw/, /ew/
  • Pronúncia(i): (àton proclític o enclític postvocàlic) /w/
  • Pronúncia(i): (àton enclític postconsonàntic)
Oriental: central /u/
balear /ˈo/, /u/
Occidental: /o/
  • Parònim: u
  • Etimologia: Del llatí hoc.

ho (enclític i proclític)

  1. Pronom feble neutre que indica:
    1. L'atribut indeterminat complement d'un verb copulatiu (ésser, estar i semblar).
      És una gran personaHo és.
    2. El complement directe constituït pels pronoms neutres això, açò i allò.
      Acosta'm allòAcosta-m'ho.
      Ens havien dit que vindrien(això) Ens ho havien dit.

Pronoms personals

Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nos 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural.
5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.
Combinacions binàries de ho amb altres pronoms febles
Posposat
Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona
Datiu
es+ho et+ho us+ho em+ho ens+ho li+ho els+ho
Proclític s'ho t'ho us ho m'ho ens ho li ho els ho
Enclític -s'ho -t'ho -vos-ho -m'ho -nos-ho -li-ho -los-ho
-us-ho 'ns-ho 'ls-ho

Traduccions

ho

  1. Forma alternativa de .
  • Pronúncia (AFI): /ho/
  • Etimologia: De h.

ho (acusatiu ho-on, plural ho-oj, acusatiu plural ho-ojn)

  1. Nom de la desena lletra de l'alfabet esperantista.
  • h (lletra)
  • ĝo (anterior), ĥo (posterior)
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ho

ho

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de avere