va m. ‎(femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)

1. Sense solidesa, realitat ni substància.
2. Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
3. Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
4. De poc pes.

va

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar.
2. (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).

va

1. vinga
2. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: av ^(alfagrama)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• va. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

¡va!

1. (pilota basca) va

va

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ir

• Síl·labes: 1

• va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

va

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de andare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de andare

• Síl·labes: 1