anar - Viccionari, el diccionari lliure

Oriental: /əˈna/
Occidental: nord-occidental /aˈna/
valencià /aˈnaɾ/, /aˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: anà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *amnare, nasalització de *amlare, reducció de ambulare (caminar, fer pas de marxa) per l’ús freqüent en contexts militars, segle XII. Doblet del cultisme ambular.

anar intr., pron., aux. (pronominal anar-se'n)

  1. Moure's d'un lloc a un altre.
  2. apostar
    Van dos euros.
  3. consistir o dependre

    En això li va la vida.

  4. importar, interessar

    En això no m'hi va res

  5. Distingir-se, diferenciar-se una persona o cosa d'una altra.

    Aquell qui va de governat a governant.

  6. dirigir (un camí)

    Aquest camí va a tal lloc.

  7. obrar, procedir
  8. Ésser algun nom o verb de la mateixa declinació o conjugació que un altre.

    El verb casar va com amar.

  9. (cartes) Entrar o triar coll.
  10. Batre, palpitar (referit al cor o al pols).
  11. (seguit de gerundi) Trobar-se en curs d’executar, de fer.

    Anar xiulant.

  12. (seguit de la preposició a i d’un infinitiu) Dirigir-se a complir de forma inconvenient o inevitable.

    La pilota va anar a parar al riu.

  13. (imperfet seguit de la preposició a o per i d’infinitiu) Estava a punt, era imminent.

    Quan heu arribat la pel·lícula anava a començar.

Alterna formes analògiques amb d’altres dels infinitius llatins vādere i īre.

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... anat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... anar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... anat
passat anterior
o perifràstic
haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... anat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... anat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... anat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... anar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... anat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... anat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anterior
perifràstic
vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... anat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: vaig, va, anem

  • anà, reducció col·loquial, seguit de pronoms febles
    Anà'ns-enAnar-nos-en

Moure's d'un lloc a un altre

Apostar

Distingir-se, diferenciar-se una persona o cosa d'una altra

  • Castellà: ir (es)
  • Francès: être distingué, different
  • Italià: essere differenza
  • Llatí: distare (la)

En els jocs de cartes, entrar o escollir

Batre, palpitar (referit al cor o al pols)

Junt amb els gerundis denota l'acció d'ells

  • Pronúncia (AFI): /aˈna/

anar (pronominal se n'anar o anar-se'n)

  1. anar