erro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.

• Síl·labes: er·ro (2)

errō ‎(1a present^?), errās ‎(2a present), errāre ‎(infinitiu), errāvī ‎(perfet), errātum ‎(supí)

1. errar, vagar

   errata litora ― vagar per la costa

2. errar, equivocar

   in eo errat, quod sibi indulget ― ha comès errors per ser massa despreocupat

3. dubtar

   erro quid faciam ― dubto sobre què fer

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.336-337