font - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: Font

Oriental: central /ˈfɔn/, (gironí) /ˈfon/
balear /ˈfɔnt/, /ˈfɔn/
septentrional /ˈfun/
Occidental: nord-occidental /ˈfɔn/
valencià /ˈfɔnt/, /ˈfɔn/

font f. (plural fonts)

  1. Punt d'on brolla un curs d'aigua.

    «i el conillet s'apressà a arribar a la font a buscar aigua per a l'hort.»

    Rosa Oliveros Arasa, Rondalles contades a la vora del foc, 2019
  2. referència

    Les fonts de bibliografia

  3. origen

    «i també cal citar la font de les dades i indicar la data de la darrera actualització.»

    Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació i bon govern, art.17.3

    «Aquests actors posen de manifest, a més, que l'eix dels conflictes i problemes contemporanis canvia ràpidament i indica una transformació profunda en allò mateix que caracteritza la font dels problemes.»

    Marisela Montenegro Martínez (i alt.), Intervenció social: Controvèrsies teòriques i metodològiques, 2011
  4. Mitjà d'alimentació i repartiment d'un flux.

    «Vista del costat del sistema altern, una estació convertidora (rectificadora o onduladora) pot ésser assimilada a una font d'harmònics de corrent (impedància interna relativament gran).»

    Enric Ras i Oliva, Directrius per a un enllaç Mallorca-Eivissa de transmissió d'energia mitjançant corrent continu, 1982.
  5. (informàtica) Tipus de lletra.
  6. (castellanisme, valencià) plata

Punt d'on brolla un curs d'aigua

  • Síl·labes: 1
  • Pronúncia (AFI): /fɒnt/

font (plural fonts)

  1. (escultura) pica baptismal, pila
  2. (informàtica) font
  • font. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

àudio 

font

  1. tercera persona plural (ils, elles) del present d'indicatiu de faire