norma - Viccionari, el diccionari lliure

norma - Viccionari, el diccionari lliure

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnor.mə/, occidental /ˈnoɾ.ma/
Rimes: -oɾma
Etimologia: Del llatí norma ‎(‘regla, llei’), segle XIV.

norma f. ‎(plural normes)

Regla a seguir.

acta, carta, constitució, cànon, decret, doctrina, fur, jurisdicció, legislació, llei, ordenança, precepte, regla
pauta, regla
regla, regulació

Traduccions

Alemany: Norm ^(de) f.
Anglès: norm ^(en)
Búlgar: правило ^(bg) n. ‎(pravilo)
Castellà: norma ^(es)
Finès: normi ^(fi)
Francès: norme ^(fr)
Friülà: norme ^(fur) f.
Gallec: norma ^(gl) f.
Italià: norma ^(it) f.
Japonès: 規範 ^(ja)
Occità: nòrma ^(oc) f.
Portuguès: norma ^(pt) f.
Romanès: normă ^(ro) f.
Rus: но́рма ^(ru) f. ‎(norma)
Txec: norma ^(cs) f.
Ucraïnès: но́рма ^(uk) f. ‎(norma)

Síl·labes: nor·ma (2)
Anagrames: manró, ornam, Ramon, roman

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

norma ‎(plural normas)

norma

norma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoɾ.ma/
Rimes: -oɾma

norma f. ‎(plural normas)

norma

Síl·labes: nor·ma (2)

norma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].