Home Original page

arma - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: armà

arma f. ‎(plural armes)

  1. Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.
  2. En esgrima cadascuna de les modalitats associada alhora amb l'arma blanca homònima (espasa, floret o sabre).

Eina per a atacar o defensar

arma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de armar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb armar.

arma inan.

  1. arma

Nom comú inanimat -a orgànica

Cas Indefinit Singular Plural
Absolutiu arma arma armak
Ergatiu armak armak armek
Datiu armari armari armei
Genitiu armaren armaren armen
Comitatiu armarekin armarekin armekin
Benefactiu armarentzat armarentzat armentzat
Instrumental armaz armaz armez
Partitiu armarik - -
Prolatiu armatzat - -
Causal armarengatik armarengatik armengatik
Locatius
Inessiu armatan arman armetan
Ablatiu armatatik armatik armetatik
Al·latiu armatara armara armetara
Terminatiu armataraino armaraino armetaraino
Al·l. direcional armatarantz armarantz armetarantz
Gen. locatiu armatako armako armetako

arma f. ‎(plural armas)

  1. Arma
  • Síl·labes: ar·ma (2)
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arma
  • Pronúnciaⓘ: /ˈar.ma/

arma f. ‎(plural arme)

  1. Arma
  • Síl·labes: àr·ma (2)
  • Pronúncia (AFI): /ˈar.ma/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *h₂er- («ajuntar, aplegar»), que va passar a significar primer «allò que s'ha elaborat ajuntant coses» i després «eines»

arma n. pl. ‎(genitiu armōrum)

  1. Eines
  2. Eines per a la guerra, defensives i d'atac.
  3. Guerra.
  4. Soldats, forces militars.
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu - arma
Vocatiu - arma
Acusatiu - arma
Genitiu - armōrum
Datiu - armīs
Ablatiu - armīs

arma f.

  1. arma