amar - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: Amar

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈma/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /aˈma/
	valencià /aˈmaɾ/, /aˈma/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: amà
Etimologia: Del llatí amare, segle XII.

amar trans.

(poètic, religiós) Tenir amor o afició a alguna persona o cosa

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amat
perfet				havem	haveu		... amat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... amar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... amat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... amar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... amat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... amat

Paradigmes de flexió: amo, ama, amem

amant
desamar
Relacionats: amador

estimar (amar amb valor afectiu)

Traduccions

Afrikaans: lief ^(af)
Albanès: do ^(sq)
Alemany: lieben ^(de)
Anglès: love ^(en)
Àrab: أَحَبَّ‎ ^(ar)
Armeni: սիրել ^(hy) ‎(sirel)
Basc: maite izan ^(eu)
Bengalí: ভালবাসা ^(bn)
Bretó: karout ^(br)
Castellà: amar ^(es)
Coreà: 사랑하다 ^(ko) ‎(saranghada)
Danès: elske ^(da)
Eslovac: milovať ^(sk), ľúbiť ^(sk)
Eslovè: ljubiti ^(sl)
Esperanto: ami ^(eo)
Estonià: armastama ^(et)
Feroès: elska ^(fo)
Finès: rakastaa ^(fi)
Francès: aimer ^(fr)
Friülà: amâ ^(fur)
Gallec: amar ^(gl)
Gal·lès: caru ^(cy)
Georgià: სიყვარული ^(ka) ‎(sikvàruli)
Grec: αγαπώ ^(el) ‎(agapó)
Grec antic: ἀγαπάω ^(grc) ‎(agapáō)
Guaraní: hayhu ^(gn)
Hebreu: אָהַב ^(he)
Hindi: प्यार करना ^(hi)
Hongarès: szeret ^(hu)
Ídix: ליב האָבן ^(yi)
Indonesi: cinta ^(id)
Irlandès: gráigh ^(ga)
Islandès: elska ^(is)
Italià: amare ^(it)
Japonès: 愛する ^(ja)
Kazakh: сүю ^(kk) ‎(süyw/suiu)
Kirguís: сүйүү ^(ky) ‎(suiuu)
Letó: milet ^(lv)
Lituà: mylėti ^(lt)
Llatí: amare ^(la)
Malai: cinta ^(ms)
Maltès: ħabb ^(mt)
Maori: aroha ^(mi)
Mongol: хайрлах ^(mn)
Occità: aimar ^(oc)
Polonès: kochać ^(pl)
Portuguès: amar ^(pt)
Quítxua: waylluy ^(qu)
Retoromànic: charezzar ^(rm)
Romanès: iubi ^(ro)
Rus: любить ^(ru) ‎(liubit)
Serbocroat: вољети ^(sh), voljeti ^(sh)
Suahili: kupenda ^(sw)
Suec: älska ^(sv)
Tadjik: дӯст доштан ^(tg)
Tagal: ibig ^(tl)
Tahitià: here ^(ty)
Tai: รัก ^(th)
Tàtar: яратырга ^(tt)
Turc: sevmek ^(tr)
Txec: milovat ^(cs)
Ucraïnès: люби́ти ^(uk) ‎(liubiti)
Urdú: پیار کرنا ^(ur)
Uzbek: sevmoq ^(uz)
Vietnamita: yêu ^(vi)
Wolof: mbëggéel ^(wo)
Xinès: 愛 ^(zh) ‎(爱, ài)

amar

(balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amarar.

Síl·labes: a·mar (2)
Anagrames: aram, Aram, arma, armà, mara, rama ^(revers)

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Etimologia: Del llatí amārus.

amar m. ‎(plural amars, femení amara)

amarg, amargant
amarg, dolorós

amar m. ‎(plural amars)

amor

amar

amar, estimar
desitjar

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	amar
gerundi	amant
participi	amat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	am	ames	ama	amam	amats	amen
present					amau
imperfet	amava	amaves	amava	amàvem	amàvets	amaven
passat simple	amí	amast	amà	amam	amàs	amaren
	amé	amist		amàrem	amàrets
		amares			amàreu
futur	amaré	amaràs	amarà	amarem	amarets	amaran
futur					amareu
condicional	amaria	amaries	amaria	amaríem	amaríets	amarien
condicional					amaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	am	ams	am	amem	amets	amen
present					ameu
imperfet	amàs	amasses	amàs	amàssem	amàssets	amassen
	amara	amares	amara	amàrem	amàsseu	amaren
					amàrets
					amàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	ama	am	amem	amats	amen
present	–				amau

Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈma/ àudio ^ⓘ
Etimologia: Del llatí amarum.

amar m. ‎(femení amara, plural masculí amars o amari [aranès], plural femení amaras o amares [aranès])

amarg, amargant

amargant

cicòri amar