fatal - Viccionari, el diccionari lliure

fatal - Viccionari, el diccionari lliure

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈtaɫ/, occidental /faˈtaɫ/
Rimes: -al
Etimologia: Del llatí fātāle(m), acusatiu de fātālis, de fātum ‎(‘fat, destí ineludible’), segle XVII.

fatal inv. ‎(plural fatals)

Que esdevindrà sense poder-ho evitar.
Que duu cap a un final tràgic, la destrucció, la mort.

inevitable, irremeiable, fatídic
ruïnós, calamitós, nefast, maleït, desafortunat, dissortat, penós

fatalista

fatal

Molt malament.
«La meva millor amiga! Em sento fatal, d'haver-li fet tan poc cas quan va intentar d'explicar-me el drama que passava.» (Isabel-Clara Simó, Raquel, 1992)

Síl·labes: fa·tal (2)
Anagrames: falta, faltà

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Pronúncia ^(AFI): /faˈtal/
Etimologia: Del llatí fatālis.

fatal m. ‎(femení fatale, plural masculí fatals, plural femení fatales)

fatal